La Vallirana Agrícola: Can Julià


 Introducció

Fins no fa gaire temps, Vallirana fou un poble agrícola, amb una economia basada en la vinya i l'olivera i on la majoria de la població tenia per oficis els de rabassaire, ramader, o pagès.

La grandesa d'aquesta societat es veia reflectida en les masies, les grans cases pairals dels terratinents que mantenien els seus vassalls explotant les terres. Però al segle xx tot això va canviar, amb un augment demogràfic i la consolidació del sector secundari i aparició del terciari va desviar la importància del camp cap a les noves indústries i tot allò que s'havia anat formant durant milers d'anys a la nostra terra va començar a desaparèixer.

Can Julià de la Torre

A Vallirana un dels màxims exponents de les èpoques passades és Can Julià, una gran masia que desconeguem el seu origen exacte, però pel que sabem que ja existia cap al s. XIV. Aquest mas es va començar a edificar rodejant una torre militar del s. ix que s'ha mantingut bastant reconeixible fins als nostres dies. La família Julià va viure a aquest gran mas des de gairebé 600 anys, fins que la va vendre a mitjans del segle passat i en ser abandonada i expropiada per l'Ajuntament, aquest la va posar en subhasta (1999) que no va donar resultats i es van desentendre completament del seu estat.

El que queda ara són les restes del major mas que hi ha hagut al poble, amb una torre de 1100 anys al seu interior que li importa ben poc a l'administració.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Infància Valliranenca: El Patronat Parroquial

Imatge
 Ja és ben conegut que el Patronat Parroquial formarà a ser part de la història d'edificis desapareguts de Vallirana dintre de poc, la noticia sobre la seva venda a ADEC S.L. per la construcció d'una gran promoció de pissos va sortir a la llum al març de 2023, quan en Francesc Ollé ho va fer públic al Facebook d'Amics de Vallirana. La repercussió sobre la decisió de l'església per vendre aquest edifici a una promotora va ser gegant i va posar en qüestió un altre cop la moral de l'església. Tres generacions de valliranencs han passat per aquest edifici amb l'esplai i el Coral Esclat que el tenia com a seu, ara cap de les dues organitzacions sense espai físic. El Patronat donava la idea sobre un espai d'aprenentatge en disposició dels valliranencs per passar, bla bla bla. La idea  L'edifici fou originalment projectat pel Sindicat Agrari, amb l'objectiu d'acollir un centre cívic i una botiga on tots els pagesos poguessin vendre els seus productes, ...
Més informació

Un passeig per la Indústria Valliranenca Desapareguda

Imatge
Indústria a Vallirana, s. xx Com a primera entrada d'aquest bloc que ha sorgit com a idea durant una excursió als llocs més desconeguts del nostre poble parlàrem de la indústria valliranenca davant el segle passat. La nostra excursió comença a les 8 del matí d'un diumenge, on ens endinsem a la fàbrica de cotó de Vallirana, que als últims anys va pertànyer a  Areiba S.A. Aquesta fàbrica va estar en ús des de l'any 1918 fins al 1998, amb el cotó es produïen llençols, mocadors i estovalles. Amb la crisi de la indústria tèxtil la producció es va centrar en la fabricació de teles per a quadres fins que als anys noranta va parar la producció i només es va mantenir en ús la casa del director com a taller d'art i una sala per a la reparació de mobles. Malauradament entrat el s. xxi l'edifici ja havia quedat abandonat completament i aquest va ser expropiat per l'Ajuntament amb l'esperança que aquest el restaurés. De totes maneres, l'edifici segueix abandonat i pa...
Més informació